Impossible des de Wowbook no tenir cap paraula d’homenatge per Umberto Eco, l’escriptor bibliòfil, un home que va trobar la unió entre l’escriptura i l’objecte llibre, un home conscient de la màgia que unia les paraules amb els llibres i que els venerava com es veneren les millors de les troballes. En aquest enllaç trobareu una explicació molt interessant de com ell veu els llibres i com per ell són immortals i desafien en certa manera Internet <http://www.umbertoeco.com/en/from-internet-to-gutenberg-1996.html>
Imatge: De Università Reggio Calabria -
Ufficio Stampa Università Mediterranea di Reggio Calabria, CC BY-SA 3.0
Probablement és la passió de la literatura la que porta Umberto Eco cap a la passió dels llibres. Nascut a Alessandria en el Piemont al nord oest d‘Italià, el 5 de gener 1932. Umberto Eco ens ha deixat a l’edat de 84 anys, el passat 19 de febrer.
Enamorat dels llibres, bibliòfil apassionat, apadrinava des de fa temps de l'Associazione Librai Antiquari d'Italia (ALAI), però corria sovint per Paris on es troben grans llibres, personalment me’l vaig creuar per la rue de Seine, una tarda plujosa de 1996, ell sortia d’una llibreria on jo vaig decidir no entrar-hi aquella tarda per seguir-lo, per veure com caminaven els grans escriptors irrepetibles. Ho feia pensant.
Umberto Eco criticava regularment la manera que tenim avui d’informar i mostrava la seva preocupació per l’excés d’informació en la nostra societat, una informació que mai profunditza, que mai proposa cap anàlisi seriós de la realitat i que no ens porta a pensar, sostenia regularment la necessitat de tornar cap a les idees. Les idees són justament les que allotjaven els seus 30.000 volums a Milan, i els 20.000 més a Rimini on també tenia una casa.
Els seus grans temes, l’edat mitjana i els signes, el fascinaven i els donava sentit, donant força a la teoria de "L'Empire des signes" de Roland Barthes.
Umberto Eco no només donava sentit als signes, donava sentit a la vida, a les paraules, als noms, a les roses. Tant la seva recerca bibliòfila com la seva passió pels llibres tenien un sentit, donar valor al text escrit i deixar de concebre’l com quelcom efímer però al contrari com quelcom que pugui durar. Què més fiable que un llibre, on l’ordre de les pàgines garantirà la integritat del que s’hi diu.
Els seus llibres, saborosament ordenats i adquirits al llarg d’anys de passió bibliòfila es refereixen a la historia de l’occident literari. Plató, Kant també, Joyce i tants més. El seu llibre preferit Sylvie* de Gérard de Nerval.
Umberto Eco era un gran recercador, un investigador de la edat mitjana. La seva novel·la El nom de la rosa va suposar el naixement d’un moviment literari inspirat en la història medieval i que ha marcat sense dubte la historia literària contemporània.
No és d’estranyar que Umberto Eco fos un bibliòfil, trobava en els llibres, tots aquests signes que donen sentit a les paraules. Els llibres per Umberto Eco eren com unes capses màgiques, on la força de la història queda emmagatzemada per sempre més, on les nostres vides, per molt petites que ens semblin, adquireixen totes, un sentit major.
*Sylvie és una novel·la poètica escrita per Gérard de Nerval el 1853, publicada en una revista anomenada Deux Mondes i posteriorment integrada en el recull de Les filles du feu. El propi Nerval parla de Sylvie com de la seva millor novel·la.