S’ha dit tant sobre Ramon Llull que la millor manera que ha trobat Wowbook és no dir res durant el 2016, que era l’any oficial de celebració del 700 aniversari de la seva mort encara que si filem prim, no se sap quan va morir Llull, eren els darrers dies de 1316 o els primers de 1317. Amb Llull no cal aquesta precisió, no cal celebrar Llull tant escrupolosament.
Ramon Llull fa part de la història de la nostra humanitat i la nostra civilització, però també és part de la nostra quotidianitat, de les nostres vides per petites com puguin semblar. De fet l’hauríem de celebrar cada dia, hi haurien d’haver places i carrers amb el seu nom car ens ha permès per exemple coses tant exemplars com saber viure plegats, fervent defensor com era del diàleg, defensor del que ens uneix i no del que ens separa.
Suposem de ben segur que s’esgarrifaria amb un personatge com el de Donald Trump, però serà per poc temps, ens diria per consolar-nos. Llull tolerava el fet que féssim errors, de fet promovia la idea que dels errors aprenem, i encara que no ho sembli, a partir dels errors construïm el nostre futur.
La determinació científica de Ramon Llull és exemplar però la seva capacitat per obrir-se a l’altre i al que pensa l’altre és fonamental, sobretot si tenim en compte el perill que la fe suposava pel coneixement, perquè la fe evita molt sovint que l’home aixequi la mirada i raoni més enllà de la religió. Cada religió imposa un marc de conductes morals que molt sovint alhora de practicar-la, implica tenir por del coneixement.
El Llibre del gentil e dels tres savis és un bon exemple de com Llull posa en contacte tres savis de religions diferents perquè exposessin a un gentil (una persona profana que no pertanyia a cap religió) en que consistien les seves religions respectives. Llull a part de promoure aquesta idea de l’altre, el que és diferent, el que no parla com tu ni pensa com tu però que hem de conèixer abans de jutjar perquè gràcies a ell podem créixer, va assegurar el naixement d’una filosofia del coneixement. Ell veia el coneixement com un conjunt que sempre s’ha de considerar en la seva globalitat i que va evolucionant.
En l’Arbre de ciència editat a Roma l’any 1295, Llull representa el coneixement amb una analogia, la de l’arbre amb les seves branques que són les àrees del coneixement. L’analogia de l’arbre és molt potent a nivell didàctic permet visualitzar en forma d’esquema com s’organitza el coneixement i com es divideix en àrees sense mai trencar la harmonia global que suposa el seu conjunt i sense mai deixar de créixer. El coneixement té unes arrels i dóna uns fruits, el coneixement s’estructura gràcies a la vida, sense vida no hi ha coneixement, sense les nostres experiències, bones i dolentes, els nostres errors no construiríem aquest coneixement que ens fa avançar com a éssers humans que som.
A part d’aquesta teoria sobre el coneixement, destacaríem també les seves propostes ètiques plasmades en el Llibre de les bèsties. Més concretament, la setena part Llibre de meravelles, 1287, composició literària en forma de faules amb animals que parlen, com els humans, la seva observació i la personificació dels animals permet establir unes lliçons morals molt subtils que recorden les Fables («Faules») de La Fontaine, editades l’any 1668; Jean de La Fontaine deia «Je me sers des animaux pour instruire les hommes» (Em serveixo dels animals per instruir als homes). Ramon Llull era un apassionat de la persona humana, i més que els seus defectes o fins i tot els pecats que els homes i les dones pugessin cometre, el fascinaven les seves virtuts.
També voldríem destacar les seves reflexions sobre la educació. Educar per Ramon Llull permetia arribar a la manera de com és un mateix amb uns objectius molts clars, de justícia, de solidaritat i de fraternitat humanes. Aquesta dimensió humanista converteix Ramon Llull en una referència educativa malgrat les contradiccions lògiques si tenim en compte la seva mentalitat medieval. Destacarem La doctrina pueril, editada a Montpeller l’any 1274. Va ser escrita com una guia de formació del seu fill Domènec. Llull demostra que la transmissió dels valors no s’oposava a la instrucció científica i intel·lectual representada pel trívium clàssic (gramàtica, lògica i retòrica) i el quadrívium (geometria, aritmètica, musica i astronomia).
Quan eduquem els nostres fills, i fins i tot l’escola on els portem, totes aquestes educacions que intentem practicar, les famílies, els mestres, és a dir la majoria d’entre nosaltres estan basades en el respecte de l’altre, en la diversitat dels coneixements, en els errors que es cometen i que no s’han de dramatitzar sinó tot el contrari perquè amb tots ells i la nostra humanitat ens asseguren el nostre futur.
El llegat de Ramon Llull és doncs infinit. Podem intentar ordenar-lo, trametre’l, parlar-ne’n però mai serà possible abastar l’amplada de la seva influència en la nostra civilització garantint també una cosa essencial, la seva fabulosa i anticipada modernitat.
Nosaltres, a Wowbook, només hem seleccionat tres obres que ens semblen capitals del llegat de Ramon Llull, però hi han un total d’unes 256 que podreu descobrir fàcilment a la llista que hi ha a Wikipedia. A la web Qui és Ramon Llull? desenvolupada pel Centre de Documentació Ramon Llull de la Universitat de Barcelona (Facultat de Filologia) trobareu molta informació rellevant.
Recordem també que la Fira Internacional del Llibre Antic de Barcelona, del més de juny de 2016, va tenir la ocasió d’exposar una obra insòlita, al Mercat del Born, una edició de L'arbre de ciència de Ramon Llull, que ens arribava de la participació en la FIRA de la llibreria Els Llibres del Tirant. L'obra és una de les enciclopèdies científiques més originals del positivisme del segle XIII i està escrita des de la il·luminació i la imaginació en una innovadora síntesi de fe i raó. El pergamí, amb tipografia del lionès Gilbert Villiers i que va estar a càrrec de l'humanista francès José Badia Acensio, és, sens dubte, un Llibre Major, que permet indagar més en la faceta científica de Llull, propera a l'astrologia i a la càbala hebraica, i que ens desvetlla la seva voluntat de crear, a través del pensament, un món millor. L'obra estava valorada en 12.000 euros.