top of page
Buscar
  • Foto del escritorWowbook

La nostra tria de… poesia


Fa pocs dies, el 31 d’agost, feia 150 anys de la mort de Charles Baudelaire i uns quants dies abans, el 5 de juliol, 160 de la publicació de «Les fleurs du mal».

L’any 1857 es publica per primera vegada «Les fleurs du mal». Vegeu aquí un exemplar de la primera edició disponible a la BnF – Gallica.

De tots els poemes que componen aquesta primera edició sis són censurats i s’exigeix la seva supressió després de que es publiqués un article a «Le Figaro» per Gustave Bourdin on els qualificava de « offense à la morale religieuse » et « outrage à la morale publique et aux bonnes mœurs ». Baudelaire és condemnat per aquests poemes a 300 francs de multa i el seu editor Poulet-Malassis a 100 francs.

Els sis poemes de la discòrdia que es van considerar immorals van ser:

  • Les bijoux

  • Le Léthé

  • A celle qui est trop gaie

  • Lesbos

  • Femmes damnées, i

  • Les métamorphoses du Vampire

Caricatura de Gustave Bourdin per Nadar Gallica, Domaine public

L’any 1861 es publica una segona edició de «Les fleurs du mal» sense els poemes prohibits, però amb trenta-cinc de nous. Els anys 1864, 1866 i 1868 es publiquen diferents edicions en les que hi ha alguns d’aquests poemes, poemes inèdits i alguns dels poemes de «Les fleurs du mal». L’any 1869 es publica una edició anomenada «Complément aux “Fleurs du mal”» on els primers poemes són les peces prohibides.

Aquí podeu veure l’exemplar i l’any 1919 s’edita una edició per Calmann-Lévy (Paris) anomenada «Les fleurs du mal (Édition définitive comprenant les variantes des éditions parues en 1857, 1861, 1866».

Fins aquí una mica d’història de les diferents edicions d’aquest llibre per situar-nos. L’exemplar que us proposem nosaltres és una primera edició bilingüe d’abril de 1985 preparat en commemoració del 80è aniversari de Xavier Benguerel, prou conegut per la seva obra i que va traduir per primera vegada al català «Les fleurs du mal».

La referència bibliogràfica de l’obra és la següent:

Baudelaire, Charles. Les flors del mal; versió de Xavier Benguerel. Dibuixos de Josep M. Subirachs. Pròleg d’Alain Verjat. Nota liminar de Marie-France Borot. (Edició bilingüe dels poemes). Barcelona: Edicions del Mall, 1985. 452 p. 27 cm. (Llibres del Mall; 88). Exemplar de tapa dura amb sobrecoberta i ex-libris d’anterior posseïdor.

L’autor del pròleg i de la cronologia de Charles Baudelaire és Alain Verjat Massman, catedràtic de Filologia francesa a la Universitat de Barcelona i l’autora de la nota és Marie-France Borot, professora titular de Filologia francesa a la Universitat de Barcelona.

Un dels poemes, el IV, «Correspondències» va estar analitzat per un altre poeta i crític literari Fernando Chelle, i aquí us deixem l’enllaç per si voleu llegir-lo.

Dos dels poemes censurats, Lesbos i Les métamorphoses du Vampire, no consten en aquesta edició.

La següent obra que us proposem (en realitat tres) són els volums de poesia de Salvador Espriu en edició bilingüe, la seva referència bibliogràfica és la següent:

Obras completas. Poesía. Salvador Espriu; versión de Andrés Sánchez Robayna y Ramon Pinyol Balasch; revisión y prólogo del autor. Barcelona: Edicions del Mall, 1980-1981. 3 vol. 23 cm. (Sèrie Ibèrica).

Poesía 1. 443 p. Conté Cementerio de Sinera; Las horas; Mrs. Death; El caminante y el muro; Final del laberinto

Poesía 2. 243 p. Conté La piel de toro; Libro de Sinera

Poesía 3. 215 p. Conté Para el libro de salmos de estos viejos ciegos (haiku); Semana santa; Formas y palabras (haikus i tankes)

Sota el títol genèric «Años de aprendizaje» s’ha traduït, en edició bilingüe, el conjunt de tota l’obra de Salvador Espriu al castellà.

L’autor de les imatges que guarneixen les cobertes és Joan-Pere Viladecans, enguany artista col·laborador de La Setmana del Llibre en Català, que cedeix una obra al guardonat amb el Premi Trajectòria.

La tercera obra que us recomanem és d’un destacat poeta català de mitjan del segle XX, va col·laborar en “El Dia”, de Terrassa, i “Revista de poesia”, entre d’altres. La seva obra té influències de Carner i Maragall.

Aquesta és la seva referència:

Rovira Artigues, Josep Maria (1902-1989). Poemes d’amor i de camí. Pròleg de Josep Lleonart. Barcelona: Les Edicions d’Art, 1927. v, 83 p., 17 cm.

Una quarta obra, una primera edició, exemplar intons, d’un grup de poetes format a Tarragona conegut pel nom de L’Espiadimonis. Inicialment el grup estava format per Olga Xirinacs, Francesc Roig, Gabriel Mas i Carles Roca, posteriorment han passat altres poetes.

En aquest llibre els autors escriuen tretze poemes cadascú i el títol és deu, segons sembla, a que hi havia un frare per a qui, una dotzena d’ous, n’eren tretze; es veu que amb un joc de cistells en comprava sis aquí, quatre allà i tres en aquell altre racó de la mateixa granja i, al final, a l'hora de pagar, sempre deia que se n'enduia una dotzena quan, en realitat, se n'enduia tretze, també es diu perquè una dotzena de frares regida pel prior són tretze en total. Si algú ens pots donar alguna referència del perquè és diu això, us ho agrairem perquè no tenim cap font fiable!

Aquí teniu la referència i una imatge de la coberta:

La dotzena del frare. Grup l’espiadimonis (Mas/Roca/Roig/Xirinachs). Barcelona: Curial, 1976. 73 p. 22 cm. (Llibres del Mall; vària)

Per acabar aquest tria de poesia un petit llibret, editat per L’Avenç, la seva referència i coberta és aquesta:

'Umar Hayyam. Estances. Traducció de R. Vives Pastor. Barcelona: L’Avenç, 1907. 92 p.; 16 cm. (Biblioteca popular de "L'Avenç"; 67).

Sobre l’autor: 'Umar Hayyam (1048-1131), poeta, matemàtic i astrònom persa. És autor, en àrab, de dos tractats de filosofia i de ciències de la natura i de notables obres algèbriques, però més conegut com a poeta. És autor, en llengua persa, de les Rubā'iyyāt (Quartetes), recopilació de fins a un miler de quartetes que parlen sobre la natura i el ésser humà.

Sobre el traductor i autor del pròleg, Ramon Vives Pastor, en el pròleg d’aquesta obra informa al lector que ha treballat la traducció a partir d’una versió francesa en prosa, de l’orientalista i diplomàtic M. Nicolas, i d’una anglesa en vers, del poeta irlandès Edward FitzGerald.

Sobre l’editorial: la revista L’Avenç va ser creada l’any 1881, l’any 1891 el seu fundador, Jaume Massó, juntament amb Ramon Casas, «van crear l’editorial del mateix nom, que va tenir també llibreria, i que va publicar la Biblioteca Popular de L’Avenç, la qual, amb més de 150 títols editats, va ser una de les primeres col·leccions de butxaca a Catalunya.»

A l’inici del llibre hi ha una carta que Joan Maragall adreça al traductor R. Vives on li agraeix la seva col·laboració a la literatura catalana amb la traducció d’aquest autor oriental. Hi reconeix aquella aroma oriental «que en havien dut els romàntics, Goethe, del perses mateixos...».

Contacteu amb nosaltres per personalitzar alguns d’aquests llibres esplèndids de poesia de diferents èpoques i autors!

Fonts d’informació:

La France pittoresque <http://www.france-pittoresque.com/>

46 visualizaciones0 comentarios
bottom of page