top of page
Buscar
  • Foto del escritorWowbook

Kafka o l’obra subtil d’un dibuixant inesperat


Dibujos Kafka
Kafka: les dessins

Els llibres no sempre són el que esperem que siguin. Quan els obrim, sempre ens poden propulsar cap el descobriment d’una realitat absolutament inesperada.

Kafka escrivia, és ben conegut de tots nosaltres. Però gràcies a un llibre recentment publicat, ens hem endut una sorpresa del tot apassionant. Kafka dibuixava i molt bé. Els seus amics ho sabien, Max Brod ho sabia, gran amic de Kafka i executor testamentari gràcies al qual hem pogut gaudir de la majoria dels texts de l’escriptor txec en llengua alemanya. Per a Max Brod Kafka era abans de tot, un dibuixant, «vaig ser molts anys l’amic de Kafka abans d’esbrinar que era escriptor».


L’autor del «procés» sabia dibuixar i tenia segons Nicolas Weill, periodista de Le monde, que li dedica un article a principis del mes de desembre passat, un estil molt propi i sovint divertit.

A Wowbook volem atraure la vostra atenció sobre un àlbum preciós que arreplega els seus dibuixos per primera vegada.


Kilcher, Andres (dir.) Kafka: les dessins. Trad., Virginie Pironin. París: les Cahiers dessinés, 2021. 367 p. 35 euros

Sabem com passa el temps, sabem que hi han esdeveniments com el centenari de aquest escriptor irrepetible (1883-1924) que és millor anticipar. Un recull de un centenar de dibuixos d’un estil viu, semblant al grafit o al “gribouillage”, elaborats o pel contrari molts abruptament realistes. Acompanyen una escriptura sovint fosca, ho fan amb un toc d’humor. És un àlbum miraculós en el sentit que obrint-lo li donem una segona vida a Kafka, propulsant-lo cap a l’eternitat definitiva. També contribueixen a aquesta publicació, l’Andreas Kilcher, gran coneixedor de la literatura judeo-alemanya, l’artista plàstic Pavel Schmidt que aporta un comentari a cada pàgina amb una reflexió, per si fos poc, de la filosofa americana Judit Butler.

Els dibuixos de Kafka s’han fet molt probablement inspirats del «japonisme» que havia guanyat ràpidament terreny a la Praga de la Belle Époque (amb una exposició d’Emil Orlik a Praga) i que constituïa no només per Kafka sinó per a tota una generació de joves intel·lectuals, escriptors, artistes, un gir rotund cap un art casi abstracte. Només amb alguns trets, es podia construir una imatge allà on fallava la paraula.


Un dibuix minimalista que es cristal·litza en el moviment que dona naixement a una idea, a una reflexió.

El que constitueix la matèria principal d’aquest dibuixos que us convidem a descobrir no és la imatge sinó l’energia, els cossos apareixen «en tensió» i esquematitzats fins el punt de no tenir extremitats (peus, mans), aquest cossos esdevenen lletres, signes. Magnífica «metamorfosis». Els dibuixos de Kafka no són representatius, afegeixen segons Andreas Kilcher «una plusvàlua estètica a la descripció».

Quan l’escriptura arriba als seus límits, el dibuix pren el relleu de tot el que esdevé impossible de dir. L’horror que no es pot dir queda en les mans dibuixants de Kafka transformat en humor sense el qual cap reflexió sobre el propi horror no podria prosperar. Mil personatges prims, plegats sota el pes del món, aprestats en una roba massa estreta, acaparats per les angoixes incessants, siluetes caigudes, arraconades, recolzades d’una taula o d’una paret. Tota la tristor del món vista amb la possibilitat de reconèixer-se i de somriure davant la fatalitat.


Obrint aquest àlbum inesperat, sublim, fullejant-lo, us convidem a transformar-vos, transformar les vostres vides en una imatge lleugera mostrant facetes que no sabíeu de vosaltres mateixos, les vides s’obren com els llibres sobre realitats absolutament inèdites, l’autor de La metamorfosis hagués arreplegat les vostres existències en un traç lleuger, arrancant-vos el somriure car Kafka no només era l’escriptor que parlava des de la foscor absoluta també hi havia un Kafka divertit, sarcàstic, festiu i que, segons Nicolas Weill, fins i tot tenia l’art de ser profundament feliç.



7 visualizaciones0 comentarios
bottom of page