Els bibliòfils

25 Nov 2015

bibliòfil -a

[1839; de biblio- i -fil]        

m i f Persona amant dels llibres, especialment dels rars o preciosos.

 

Així és com es ho defineix el diccionari de l’Enciclopèdia Catalana, però per explicar què és un bibliòfil o qui són aquestes persones que viuen pel llibre i a través dels llibres, el millor són els exemples i els noms.

 

A França, terra de bibliòfils, encara que  hi ha arreu del món, un dels exemples més carismàtics, és el d’en Pierre Bergé que va estar company del conegut modista Yves-Saint Laurent.

By BERGE_Pierre-24x30-1998.jpg: Studio Harcourt derivative work: Materialscientist (BERGE_Pierre-24x30-1998.jpg) [CC BY 3.0 (http://creativecommons.org/licenses/by/3.0)], via Wikimedia Commons

 

Pierre Bergè és una persona sensible, culta, humana i enamorat de la bellesa, condicionant essencial per garantir una vida que mereixi la pena de ser viscuda. Potser el tret més important de la seva personalitat és aquest instint estètic que el lliga al món.

 

La col·lecció que Pierre Bergé ha confeccionat al llarg de la seva vida és del tot impressionant. La seva casa de subhastes Pierre Bergé & Associés juntament amb Sotheby’s posaran a la venda cap a mitjans  de desembre un conjunt de 1.600 llibres extrets de la seva col·lecció. D’aquest conjunt, 60 obres clau ja són objecte d’una exposició itinerant per diferents països (Mònaco, Nova York, Honk  Kong, Londres i París.

 

La col·lecció de 1.600 obres recull partitures musicals, manuscrits preciosos del segle XV al segle XX. Han calgut molts anys, els d‘una vida sencera per l’elaboració aplicada d’una col·lecció de tal importància que inclou des d‘obres com Les confessions de sant Agustí impresa a Estrasburg l’any 1470 fins al Scrap Book 3 de William Burroughs, editat l’any 1979.

 

La subhasta del proper mes de desembre a París no serà l‘única venda programada, se’n preveuen unes quantes més d’aquí a 2018. Sovint les col·leccions tornen a integrar la vida que segueix el seu  curs, tornen al món per tal de repartir noves  il·lusions.

 

A banda del futur comercial d‘una col·lecció sense precedents, el que és interessant és reflexionar sobre el paper del bibliòfil i sobre la seva tasca monumental  però alhora discreta. El bibliòfil és una persona que té amb els llibres una relació tant fusional que els cerca allà on faci falta i els cuida amb una passió inèdita. A més cap llibre se’ls escapa.

 

Aquest dinamisme i aquesta perseverança supera molt sovint la professionalitat d’algunes biblioteques oficials i fan d’aquests individus uns mestres del col·leccionisme sense cap equivalent en l’àmbit públic i sense els quals el patrimoni universal s’hagués  probablement deteriorat i dispersat perillosament.

 

La biblioteca de Pierre Bergè, segons explica ell mateix a Martine Robert del diari  “Les Echos” és a la imatge del seu propietari «Une telle collection, c’est en quelque sorte une autobiographie ; elle reflète mes choix, mes gouts…”, (trad: “ aquesta col·lecció, és en certa manera com una autobiografia, reflecteix les meves tries, els meus gustos).

 

També explica que el primer llibre que el va seduir era David Copperfield de Charles Dickens, llegit a l’edat dels 9 anys, avui posseeix l’edició personal de l’autor, amb una dedicatòria.

 

Van ser els llibreters de la  “rue de Seine” a Paris que el van atrapar i li van encomanar el virus de la bibliofília, va ser en aquest carrer, al número 22 per ser més precisos que Bergè va descobrir el que era una edició original. Aquest concepte és un concepte molt francès, que no s’utilitza tant en altres països. La edició original fa referència a la primera vegada que surt un llibre al comerç. En el mercat anglosaxó es parla directament de primera edició.

 

De vegades el virus s’enganxa passejant i mirant l’aparador d’una llibreria i no es coneix cap vacuna.

 

Adjuntem una llista d’algunes obres amb els preus de sortida

 

Augustinus (1476): 150.000 - 200.000 €

Don Quichotte, Cervantès (1605): 150.000 - 180.000 €

Works, Shakespeare (1664): 200.000 - 300.000 €

Maximes, Chamfort (1795), exemplaire de Stendhal: 200.000 - 300.000 €

Florbelle, Sade (1807), manuscrit: 300.000 - 400.000 €

Madame Bovary, Flaubert (1857), envoi à Victor Hugo: 400.000 - 600.000 €

Poètes maudits, Verlaine (1888) : 300.000 - 400.000 €

Deux rhythmes oubliés, Barbey d'Aurevilly, Jules (1857) : 6 000 - 8 000 €

Les Fenêtres, Apollinaire, Guillaume (1912) : 3 000 - 4 000 €

Petit manuel du parfait aventurier, Mac Orlan, Pierre (1920) : 3 000 - 4 000 €

CENDRARS, Blaise, Frédéric Sauser Dix-neuf poèmes élastiques. Avec un portrait de l'auteur par Modigliani. (1919): 6 000 - 8 000 €

 

Per cert,  què tal una primera edició del Quixot?

Please reload

Destacats

Passejar al mig dels llibres, una bona manera d’iniciar el nou curs

21 Sep 2018

1/10
Please reload

Més recents

27 Sep 2019

Please reload

Arxiu