Observacions i reflexions sobre bibliofília

19 Dec 2017

 

Des de Wowbook, de tant en tant, volem recordar conceptes de bibliofília essencials que es troben a la base del comerç del llibre. Si algú de vosaltres vol aportar precisions sobre aquest tema o alguna opinió personal, no dubteu en fer-ho, és un tema, el de la bibliofília, obert.

 

El concepte de primera edició és el que més fascina, no només els experts, sinó també el gran públic. Una primera edició té a veure amb l’ordre cronològic, és la primera vegada que surt un llibre cronològicament parlant.

 

Es tracta d’un concepte clau pels bibliòfils perquè les primeres edicions solen ser més valuoses, tot i això, hem observat sensibilitats molts diferents segons les cultures i els hàbits dels col·leccionistes.

 

A França, per exemple, també o fins i tot, parlen d’edició original referint-se a una primera edició. Per exemple: en el catàleg de la Bibliotheca Tieckiana, registre 6509,  es descriu com a primera edició d’aquest llibre citat per Cervantes, l'obra el Jardín de Flores curiosas d’Antonio de Torquemada,  però en la fitxa núm. 10 redactada per la Librairie Camille Sourget en el seu catàleg núm. 5, l’edició de 1570 de Salamanca editada per Iuan Baptista de Terranova, és descrita com una edició original: «édition originale de la plus grand e rareté de ce célèbre ouvrage de la littérature espagnole du XVIème siècle». (Trad.: edició original de la més gran raresa d’aquesta famosa obra de la literatura espanyola del segle XVI).

 

Però si volem filar més prim, és interessant observar que dues apel·lacions que en principi semblaven sinònimes, amaguen unes característiques una mica diferents. Una edició original ha de comptar amb la supervisió de l’autor, encara que aquesta pauta hagi creat sempre una mica de polèmica car no tothom està d’acord amb com definir una edició original, en el cas del nostre exemple precedent, hem de precisar que el Jardín de Flores curiosas es va editar de forma pòstuma a càrrec dels fills de l’autor, Luis de Torquemada i Jerónimo de los Ríos, un any després de morir el seu pare i se suposa que van obtenir el consentiment del pare abans de morir perquè lògicament no hi pot haver hagut supervisió per part de l’autor... i, per tant, no podríem parlar d’edició original.

 

Per anar encara més lluny i per treure l’aigua clara tenim les definicions del glossari de la ILAB, Ligue Internationale de la Librairie Ancienne, que ens deixa unes definicions escrupoloses dels conceptes d’edició prínceps, primera edició i edició original per intentar no confondre’ls i donar a cada un d’ells la importància que es mereixen. Segons aquest glossari l’edició prínceps és l’edició d’una obra escrita abans de la invenció de la impremta, una primera edició és la primera edició en ordre cronològic, però no necessàriament l’edició original si no es va fer sota el control de l’autor.

 

També podríem dir que és el primer cop que surt el llibre al mercat, el primer cop que es ven, cosa que li confereix una importància enorme, aquest consentiment de l’autor per fer públic el seu propi text converteix l’edició original en una edició molt preuada pel públic francès per qui el llibre és abans de tot, la presència d’un text tal i com diuen Nevine i Alain Marchiset a La lettre du Slam (Syndicat National de la Librairie Ancienne et Moderne) núm. 40, mars 2010:  «lechoix d’un livre est, au premier chef, pourtout esprit cultivé, une affaire de texte». (Trad.: l’elecció d’un llibre és, en primer lloc, per tots els esperits cultes, un assumpte de text) i qui diu text, diu un conjunt de idees que fan  un pensament i fins i tot una obra, qui diu text també diu un autor.

 

Si d’aquest text, existeix una publicació anterior en el marc, per exemple, d’una revista, parlaríem d’edició preoriginal, personalment, les edicions preoriginals les trobem molt interessants, són edicions que precedeixen el gran moment de la primera edició, ens agrada el fet de que són més discretes, més amagades tot i desvelant un text molt important. També hi ha edicions preferides (a França parlen de éditions preférées). Les edicions preferides no sempre fan referència a les que prefereix l’autor, però sí a les que es busquen més, perquè inclouen alguna especificitat, com a exemple podríem citar l’edició de 1787 de Les Liaisons dangereuses de Pierre Choderlos de Laclos que inclou poemes escrits per l’autor augmentada amb una correspondència amb  Madame Riccoboni, però que no és l’edició original del 1782 en quatre volums, editada per Durand Neveu.

 

També podem apreciar diferències entre els conceptes, segons els països on s’exerceix la bibliofília. La edició original a França és molt important, però aquí, en el nostre país, no sembla tant important, es valoritza més la primera edició cronològica.

 

En el món anglosaxó, Nick Ostdick ha publicat recentment un article anomenat Firstbooks vs. Firsteditions: the difference and significance, fent referència a un concepte molt interessant, el de firstbook, la primera edició d’una primera novel·la. Un autor que escriu per primera vegada i li publiquen per primera vegada la seva novel·la. Es tracta molt sovint d’autors novells, però en el fons, tots els autors, fins i tot els consagrats, Gabriel García Márquez, José Saramago, Charles Baudelaire, tots han estat autors novells algun dia.

 

El món de la bibliofília, en definitiva, és un món que es pot estendre tant i com es vulgui. A part d’alguns conceptes inamovibles i que constitueixen la base de la recerca bibliòfila, se’n poden anar afegint de nous. Per exemple, es podria afegir el concepte de la primera edició femenina, és a dir una col·lecció que reunís les primeres edicions de texts escrits per dones. Aquesta possibilitat d’anar creant conceptes és el que fa la bibliofília una ciència a l’abast de tots, oberta a tots els qui s’entusiasmen pels llibres.

 

De fet, sense voler alterar els conceptes que estan definits per els experts i que s’han de respectar, el que és interessant és crear conceptes més personals fins i tot més emocionals, en torn dels quals es puguin edificar col·leccions o bibliografies especialitzades. Per començar una col·lecció tots els conceptes són interessants, i la recerca de llibres pot convertir-se en un exercici fascinant, un viatge inacabable, però en el bon sentit de la paraula, un viatge no només a través de la coneixença humana sinó guiat pels desitjos de cadascú de nosaltres.

Please reload

Destacats

Passejar al mig dels llibres, una bona manera d’iniciar el nou curs

21 Sep 2018

1/10
Please reload

Més recents

27 Sep 2019

Please reload

Arxiu