Una bona noticia, el llibre paper segueix viu.
A Suïssa, com a tot arreu, la digitalització ha malmès el mercat del llibre i és cert, les ventes han baixat però el món del llibre resisteix a les tempestes amb passió i amb la creativitat com a base.
Voldríem celebrar el llibre amb optimisme, com una invenció insuperable, sinó, només cal recordar el que ens deia l’Umberto Eco : “El llibre és com la cullera, una invenció que no es pot pas millorar”
Per tal de reflexionar sobre el tema, uns farem cinc cèntims d’un article «Le livre papier est tou jours vivant escrit per Susan Wenger, a la Revue des suïsses de l’étranger, Novembre 2018.
Tal i com diu la periodista, el llibre paper és viu. I sembla ser que es tracta més que d’una simple moda retro com per els discs de vinil. En el moment on cada vegada més música es difon en línia, l’ e-book encara no s’ha pogut establir del tot a Suïssa. La seva part del mercat es situa als voltants del 10 %.
El llibre clàssic té quelcom que les persones no volen pas abandonar, fins i tot en l’era digital: una interacció física, una immersió ininterrompuda en les experiències de lectura “la gent ja passen masses hores davant d’un ordenador” diu Carol Forster, llibretera i continua dient: “aprofiten del seu temps lliure per agafar un llibre a les mans.”
La Susan Wenger insisteix sobre la vida inacabable del llibre paper, tant que semblava que un dia s’hauria d’extingir i no és veritat, la periodista suïssa escriu un article del tot engrescador parlant d’uns projectes innovadors que tenen que veure amb la creativitat i la passió i que sembla que estan funcionant.
Comenta per exemple la iniciativa de tres llibreteres que han obert una llibreria a Berna, Buchzeichen, més concretament a la ciutat de Langenthal (Suïssa) on el llibre s’exposa com a bé cultural i se celebra per les seves característiques estètiques. Una de les tres llibreteres, la Beatrix Stuberha deixant fins i tot la seva antiga feina cedint a la passió pel llibre. La Susanne Paoletti, la seva sòcia està convençuda que la gent els hi agrada passejar entre els llibres, en un lloc que ha de ser per sobre de tot molt maco i acollidor.
La llibreria seria finalment com un nou lloc de culte, no pas organitzat a l’entorn d’una religió sinó d’un esperit de curiositat, de desig estètic, de recerca de benestar i de bellesa.
S’observa una nova tendència, després d’uns anys de desmantellament de llibreries, tornen a obrir uns espais de convivència, on la gent els hi agradar alliberar-se de tantes hores de pantalla.
La periodista adverteix d’aquesta tendència i del fet que les xifres poden aportar la prova que les ventes de llibres en línia s’han estabilitzat entorn al 25 %, és a dir tres quarts dels llibres encara poden ser comprats a la botiga per els bibliòfils.
El que sí és veritat és que per els llibreters ja no es tractarà només de posar llibres a les prestatgeries, hauran de proposar uns espais que també siguin espais de troballa on es pugui prendre un cafè, programar esdeveniments culturals i proposar llibres i col·leccions acuradament seleccionats per atraure les mirades, perquè es tracta de cuidar l’aspecte passional del llibre, de l’objecte llibre que si no s’apaga del tot és perquè està estretament vinculat pel sol fet de ser matèria, a l’art.
En aquest sentit l’editor Mathias Haupt compara el llibre paper amb el gres i afirma “el paper s’inspira de la pedra” la sensació que tenim quan acariciem el paper podria tenir quelcom que veure amb la sensació que experimentem quan acariciem les pedres. Mathias Haupt dirigeix les edicions Haupt-Verlag que publiquen essencialment obres de no ficció que parlen de natura i més concretament de medi ambient i l’objectiu d’aquest editor és prioritzar la qualitat fins i tot pel que fa la concepció per tal de que el tacte del llibre correspongui a una sensació inèdita i no tanca les portes a procediments tecnològics del segle XXI.
En dues paraules, aquest editors no tenen cap intenció de fer llibres barats al contrari no volen fer l’error que han fet els diaris, de proposar edicions gratuïtes sinó que no dubten en proposar un llibre car, que equiparan a les joies, per tant fan tot per augmentar el valor d’un objecte per fer-lo únic i insubstituïble. Aquest seria el nou repte pels editors i els llibreters, no banalitzar sinó valoritzar el llibre.
Perquè ens entenguem millor, un quadre té un impacte major quan anem el museu, no ens satisfarem amb la seva foto a Internet, farem el viatge fins a la ciutat on s’exposa i entrarem al museu per poder sentir una sensació que les reproduccions no garanteixen. Amb els llibres passa al mateix.
A Wowbook estem convençudes que el llibre mereix un desplaçament físic, els llibres adquireixen major valor segons el lloc on es mostren, segons el moment on es llegeixen o fullegen, segons també la persona a qui se li regalen.